POEMES
LA GINESTALa ginesta altre vegada,la ginesta amb tanta olor,és la meva enamoradaque ve al temps de la calor.Per a fer-li una abraçadahe pujat dalt del serrat:de la primera besadam'ha deixat tot perfumat.Feia un vent que enarborava,feia un sol molt resplendent:la ginesta es regiravafuriosa al sol rient.Jo la prenc per la cintura:la tisora va en renoudesflorant tanta hermosurafins que el cor me n'ha dit prou.Amb un vímet que creixiainnocent a vora seuhe lligat la dolça aimiaben estreta en un pom breu.Quan l'he tinguda lligadam'he girat de cara al mar...M'he girat al mar de cara,que brillava com cristall;he aixecat el pom enlairei he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall
Vímet: Branca prima, llarga i flexible
Aimia: amada